Signum malignitatem. Disseny gràfic-ficció.

The Edmonton Swastikas

The Edmonton Swastikas va ser un equip femení d'hoquei gel format al 1916 a Edmonton, Alberta, com correspon a la llarga tradició d'aquest esport al Canadà. (24 vegades campiona del món, nou medalles d'or als JJOO, 3 de plata, 2 de bronze...) Només per darrera dels 27 campionats del món que sumen Rússia i URSS, tot i que Rússia encara no té medalla d'or olímpica.

Però està clar que no és només la qüestió esportiva el que m'ha cridat l'atenció d'aquest equip, un equip que va rutllar només durant els quatre anys anteriors a la creació de la Federació Internacional d'Hoquei Gel i entre 20 i 16 anys abans que la simbologia nazi decorés els Jocs de Berlín sota la mirada d'un Führer pletòric.

Les d'Edmonton, no van ser les primeres esportistes que suaven la samarreta amb una creu gamada al pit. Abans, en uns temps poc donats a la difusió global de les imatges, un altre equip d'hoquei, aquest masculí, els Windsor d'Ontario, ja va lluir una esvàstica a les seves equipacions cap al 1912. O com l'equip de basket de la Indian Agricultural School, a Oklahoma, format per indis americans. I tornant al hoquei femení, les Fernie Swastikas, també canadenques, de Fernie, (British Columbia) format al 1922

The Fernie Swastikas

Eren uns grans i bons moments a la història per aquest signe ara menyspreat i que fa només un segle destacava refinat i orgullós a la vestimenta d'aquests innocents esportistes, aliens per suposat al futur que uns polítics alemanys maquinaven. Ignoro els motius exactes pels que es va aplicar aquest signe precisament a aquests equips, excepte en el cas del jugadors indis pels quals l'esvàstica simbolitzava l'amistat, com per a tots els indis americans especialment els Navajo i Hopi. Al respecte serà curiós assenyalar una declaració conjunta de totes les tribus o nacions índies americanes feta poc després de la II guerra mundial, amb la que decretaven la renúncia a l'ús d'aquest distintiu.

"El nostre emblema, que durant segles ha simbolitzat l'amistat entre els nostres avanpassats, ha estat profanat recentment per una nació. Per tant, establim que d'ara en endavant i per sempre, les nostres tribus renunciin a l'ús del signe conegut com a esvàstica o 'fylfot' a les nostres mantes, anses, objectes d'art, vestits i pintures de sorra". 

No van ser els únics. Un seguit innumerable d'esvàstiques amb pedigree, queien com fitxes de dominó en un món consternat i aterrit pel genocidi jueu. 

El cas és que aquest senzill grafisme, catalogat pels semiòtics com a signe solar, ha servit per representar i identificar milers de conceptes o idees de forma abstracta a quasi totes les cultures des de la més remota antiguitat, però el cert és que en les seves aplicacions a occident no tenia un significat concret més enllà del purament estètic o decoratiu, quan no s'utilitzava com a manifestació de benvinguda i bons desitjos. 

The Windsor Swastikas, Windsor (Nova Escòcia) 1912  

L'esvàstica o creu gamada amb dissenys semblants als de les fotografies, ja adaptats i retocats pels tipògrafs de l'època amb els gruixos definitius i els braços orientats definitivament cap a la dreta, obria el camí a la fascinació que ha provocat des de les hores en els observadors occidentals del darrer segle. Per desgràcia també als qui en nom del nacional socialisme se'n van apropiar. Qui podia imaginar que un signe sòlid, potent, empàtic (en orígen), equilibrat, neutre, gràcil, elegant i acceptat com a part de les bacanals estètiques i visuals de les avantguardes del primer quart de segle i per cultures de tot el planeta i totes les èpoques acabaria morint anys desprès?.

No pretenc provocar, molestar o ofendre a ningú publicant aquest post i aquestes imatges, només vull fer una observació serena, analítica i sincera d'allò que només és un signe i que només esdevé símbol segons qui l'interpreta, i al capdavall per reflexionar sobre la controvèrsia, la incomprensió i la quasi extinció d'aquest en particular.

Grafisme ficció delirant amb creus gamades 

No sóc racista ni nazi, només sóc grafista. Fer-se preguntes sobre si la mort d'un signe ha estat injusta o no, no implica necessàriament negar l'holocaust. Fins aquí que cadascú entengui el que pugui o vulgui, però ja han passat quasi 70 anys i no ha de sorprendre ningú si posem algunes coses en el context que correspon.