Qui sap en sap i qui no, escriu en un bloc a Internet. La maleïda societat de la informació ens ha fet creure un seguit d’afirmacions nefastes per l'evolució del coneixement, com que Internet és la dipositaria del saber.
Les tecnologies, ara noves, demà obsoletes, com ara la televisió o Internet o la difusió multimèdia ens proporcionen les dades que els hi demanem de forma ràpida o immediata.
Potser estem més informats que mai i tenim a l'abast un volum tal d'informació que sense la preparació o els coneixements adequats ens desactiven les neurones en la forma en que s'apodera fins i tot de les nostres voluntats.
Mai ens haguéssim imaginat que la consulta d'informacions podria convertir-se en un vici, en un entreteniment per omplir les nostres hores de ganduleria i oci.
Avui podem fer una consulta de manera que de forma immediata obtenim una imatge a vista d'ocell del desert de Gobi o del mont Fuji, això no ens farà més savis, no ens enganyem.
Només l'estudi, l'anàlisi i la crítica ens donaran el coneixement, Internet és tot just un instrument, ben alimentat, potser, i amb tendència a la obesitat, una eina tan poderosa com mai havíem imaginat, però sols una eina. Només la voluntat de saber, l'exercici de la memòria i el desenvolupament crític de la nostra autonomia personal ens donarà la clau del saber. No s'aprèn a Internet. Bé, si s'aprèn, però Internet no farà que entenguem a Proust o a Faulkner o a Sartre. Com no sabràs matemàtiques per tenir una calculadora.
Ja n'hi-ha prou d'encaixar amb tebiesa les fal•làcies d'alguns informadors, adquirir saber no és gens fàcil, exigeix molt, exigeix allò que no es pot comprar, allò que no es troba a Internet: la motivació per saber, conèixer i retenir. Escrivim tot el que vulguem i llegim tot el que trobem a Internet, d'acord, però mirem d'aprendre també, mirem d'analitzar, mirem per tant de ser crítics amb Internet, per fer d'Internet quelcom més que un instrument informatiu per saciar la fam d'immediatesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada