Espero que "Iron Sky" sigui honesta i conseqüent i com a mínim respiri la ironia que es deixa veure en el tràiler. I quan dic honesta i conseqüent em refereixo a que vingui amb tanta mala llet com la que a mi em sembla que mereix un argument com aquest.
Que els nazis hagin estat preparant la seva revenja durant 70 anys amagats a la lluna, trobo que té la seva conya, que l'any 2018 decideixin envair la terra i continuar la feina inacabada al 1945 és, si més no, la cosa més probable de quantes ens amenacen en els anys venidors, per aquesta raó tan lloable el finlandès Timo Vuorensola ha decidit portar la delirant història a la gran pantalla.
Del senyor Timo l'únic que sé és que allà al seu país va dirigir "Star Wreck: in the Pirkinning" i que aquest ha estat un dels serials paròdics més aclamats per les comunitats frikis i no tant frikis, de Finlàndia i de més enllà, però alguna cosa li deuen haver vist el seguit de productores que han posat calés, a banda de tot el que s'ha recaptat amb la modalitat de les aportacions dels fans, per mig de "bons" i que en casos de comunitats generoses i amples com les dels frikys cinematogràfics, poden arribar a xifres d'escàndol.
El cert és que Timo Vuorensola i el seu amic Samuli Thorssoni van darrera de finançament per el seu projecte des del 2005 i partint únicament del que tenien a les seves butxaques han construït un entramat de suport financer tan gran com el d'una superproducció de Hollywood, de forma que a finals de 2010 disposaven ja de 7,5 milions d'euros.
Al finlandès Aki Kaurismaki li ha sortit un competidor modern, que pel que es deixa veure, està en una òrbita totalment diferent i aposta per un cinema d'entreteniment, ambiciós, comercial i ben farcit d'efectes visuals, però que possiblement aporti també un guió digne i fresc,... no ho sé, tant de bò! No tinc res en contra del cinema comercial, llevat del detall que sol ser infumable, però sempre queden esperances de que de tant en tant soni la flauta en forma de sorpresa agradable. D'entrada, m'agrada l'atmosfera visual que barreja el futurisme retro d'un Terry Gillian caspós amb la barroeria i descaro de l'Álex de la Iglesia d'"Acció Mutante". Al trailer oficial: l'esclat de riallades entre els polítics quan algú deixa caure que l'enemic invasor són: "Nazis, from the moon!", m'ha fet riure i tot, vés per on.
Que els nazis hagin estat preparant la seva revenja durant 70 anys amagats a la lluna, trobo que té la seva conya, que l'any 2018 decideixin envair la terra i continuar la feina inacabada al 1945 és, si més no, la cosa més probable de quantes ens amenacen en els anys venidors, per aquesta raó tan lloable el finlandès Timo Vuorensola ha decidit portar la delirant història a la gran pantalla.
Del senyor Timo l'únic que sé és que allà al seu país va dirigir "Star Wreck: in the Pirkinning" i que aquest ha estat un dels serials paròdics més aclamats per les comunitats frikis i no tant frikis, de Finlàndia i de més enllà, però alguna cosa li deuen haver vist el seguit de productores que han posat calés, a banda de tot el que s'ha recaptat amb la modalitat de les aportacions dels fans, per mig de "bons" i que en casos de comunitats generoses i amples com les dels frikys cinematogràfics, poden arribar a xifres d'escàndol.
El cert és que Timo Vuorensola i el seu amic Samuli Thorssoni van darrera de finançament per el seu projecte des del 2005 i partint únicament del que tenien a les seves butxaques han construït un entramat de suport financer tan gran com el d'una superproducció de Hollywood, de forma que a finals de 2010 disposaven ja de 7,5 milions d'euros.
Una distribució a la mida del blockbuster de torn i campanyes publicitàries com no es veien a Finlàndia des del "connecting people" de Nokia, se sumen a la campanya en Internet a través de diferents webs, xarxes socials, virals, videojocs, videos i blocs absolutament monotemàtics.
Com la sèrie de "YouTube", "Iron Sky signal" en la què a través de més de 30 capítols s'ha anat fent una descripció-deconstrucció del rodatge de la producció mare. És curiós veure com una peli es pot fer gran i gran, molt abans de l'estrena gràcies a Internet.
Com la sèrie de "YouTube", "Iron Sky signal" en la què a través de més de 30 capítols s'ha anat fent una descripció-deconstrucció del rodatge de la producció mare. És curiós veure com una peli es pot fer gran i gran, molt abans de l'estrena gràcies a Internet.
Al finlandès Aki Kaurismaki li ha sortit un competidor modern, que pel que es deixa veure, està en una òrbita totalment diferent i aposta per un cinema d'entreteniment, ambiciós, comercial i ben farcit d'efectes visuals, però que possiblement aporti també un guió digne i fresc,... no ho sé, tant de bò! No tinc res en contra del cinema comercial, llevat del detall que sol ser infumable, però sempre queden esperances de que de tant en tant soni la flauta en forma de sorpresa agradable. D'entrada, m'agrada l'atmosfera visual que barreja el futurisme retro d'un Terry Gillian caspós amb la barroeria i descaro de l'Álex de la Iglesia d'"Acció Mutante". Al trailer oficial: l'esclat de riallades entre els polítics quan algú deixa caure que l'enemic invasor són: "Nazis, from the moon!", m'ha fet riure i tot, vés per on.
Per a que tinguem una idea, la peli, se situa en l'any 2018, amb uns Estats Units presidits per una mare amant del fitness, inspirada en Sarah Pallin, i que advoca per la tornada de l'home (americà per suposat) a la lluna, per tal d'aconseguir la reelecció.
Sense preàmbuls ni sesudes explicacions, al contrari que en altres temibles puntals de la scifi comercial, com "Matrix", a "Iron Sky s'entra ràpidament en matèria i es descobreix que una versió moderna i més letal del tercer Reich, amagada en un gran complex tecnològic militar a la Lluna, impulsa la invasió més gran de la història,... milers de naus amb la tecnologia de l'anti-gravitació es dirigeixen a la Terra amb intencions perverses...
Sense preàmbuls ni sesudes explicacions, al contrari que en altres temibles puntals de la scifi comercial, com "Matrix", a "Iron Sky s'entra ràpidament en matèria i es descobreix que una versió moderna i més letal del tercer Reich, amagada en un gran complex tecnològic militar a la Lluna, impulsa la invasió més gran de la història,... milers de naus amb la tecnologia de l'anti-gravitació es dirigeixen a la Terra amb intencions perverses...
Diuen els crítics que l'han vist a la Berlinale que la caricatura dels nazis supera en inteligencia i descaro a "Ingloriuos bastards", cosa tampoc molt difícil, tot sigui dit. I que les comparacions constants entre la retórica nazi i els discursos de campanya electoral dels candidats USA, o una història d'amor central entre una invasora ària i un pilot aliat negre són el tipus de coses que mai veuries en una pel·lícula de Hollywood.
Ara m'ha vingut al cap aquella regidora de Salt, per PxC que tenia un company sub-saharià. Quines coses!
http://www.ironsky.net/
Ara m'ha vingut al cap aquella regidora de Salt, per PxC que tenia un company sub-saharià. Quines coses!
http://www.ironsky.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada